Postmodernisme

Si ens fixem en “La formació de la classe obrera” de Thompson i ho comparem amb el text de Joyce veurem les diferències en el concepte de classe social.
Per Thompson es tracta d’una consciència derivada d’una experiència compartida per un grup, el qual es veu en contraposició als interessos d’altres grups. Aquesta experiència està determinada en una societat estructurada per les relacions de producció (sense caure en l’error de pensar en un sol sistema econòmic), i els interessos antagònics porten a la lluita de classes que és el que els hi dona aquesta consciència, per tant, és un procés que es va construint (històric). La consciència que se’n deriva, per Thompson, és de caràcter cultural (com per exemple un sistema de valors).
Anem a veure com Joyce, des de la vessant postmodernista, se’n diferencia. Per començar, el concepte de classe no és un objecte existent sinó un dels components del projecte modern, és una construcció discursiva. El fet de que Joyce no cregui en una societat estructurada, tal com explico a la segona part del comentari, ja fa que els seus arguments difereixin. Una de les diferències principals és que Joyce no creu en la consciència de classe, es tracta d’identitat, i no deixa de ser-ne una de les moltes que tenim. Aquesta identitat, no es crea a través d’un referent social extern determinat com el de Thompson, sinó que prové de la lluita per el poder. Aquí veiem la idea clau que es va repetint en el postmodernisme, la importància del llenguatge (sobretot polític i com a constructor de significats) per veure “com els significats han estat produïts per les relacions de poder”. És a dir, doncs, que si que podem parlar d’un llenguatge de classe, fet que Thompson no veiem pas que negui que existeix. La meva opinió és que Joyce intenta desplaçar l’hegemonia que el concepte de classe ha tingut en el paradigma de la història social i econòmica, per posar l’accent en què només és una de les múltiples formes d’entendre la realitat, no és que desmenteixi les classes socials. El que fa Joyce és dir-nos que l’individu està condicionat per el llenguatge, i aquest és el que el denomina a dins d’un grup, no pas el fet de reaccionar per una determinació significativa que seria el referent extern. Ara bé, entre Joyce i Thompson hi ha certa semblança en el sentit de pensar històricament sistemes de diferència, en el cas del primer, però, no és només des de la perspectiva de classe sinó que “moltes identitats es pressionen i reaccionen entre sí”, i d’això en surt un llenguatge.



Tot seguit, anem a veure què és la “societat” per Joyce, i en què es diferencia de la història econòmica i social.
Per Joyce la societat no existeix tal i com l’entenia el paradigma de la història social i econòmica. Per ell, la societat només existeix en la mesura que és una construcció discursiva amb la qual la gent d’un determinat moment històric intenta entendre la seva realitat. Per tant, estem davant de la importància que té el llenguatge com a “constructor del món” per els postmodernistes. Per això en el primer fragment ens diu “no anomenant innocentment el món, sinó creant-lo a la seva pròpia imatge política i intel·lectual”. Per tant, aquesta visió simplement és una de les múltiples formes d’entendre la realitat, una apropiació conceptual. Així doncs, si ens fixem per exemple en Hobsbawm veiem que el concepte de societat (entesa com a unitats específiques de persones que vivien juntes) es combinava amb el d’economia. El que interessava era veure l’evolució d’aquesta, l’estructura i els canvis de la societat i molt especialment la relació entre les classes i els grups socials. Hobsbawm ens diu que “la base analítica de tota investigació històrica de l’evolució de les societats humanes té que ser el procés de producció social”. Per tant, una de les grans diferències amb Joyce és que hi ha una causalitat social: l’estructura social i les seves transformacions ens expliquen l’evolució històrica de la societat. Les activitats humanes estan condicionades per aquestes estructures. En canvi, i això demostra els canvis aportats per els postmodernistes en la investigació, per Joyce els individus estan condicionats per el llenguatge (que marca el control del poder), i no pas per referents socials externs com poden ser aquestes estructures, ja que això és “un producte discursiu de la història”. El contraatac dels historiadors socials com Hobsbawm és que el passat ens dona restes de diferents menes, i entre elles n’hi ha que no depenen d’una interpretació. La seva defensa principal és la supremacia de les proves que permeten fets verificables. En certa forma, ens pot fer pensar que és una defensa positivista de les dades que ens deixa el passat, però val la pena dir que de tot plegat s’acaben proposant diversos models de societat, els conceptes dels quals sempre s’emmarquen dins un paradigma.