jueves, 5 de marzo de 2009

Marxismes

L’evolució de la perspectiva marxista queda palesa amb els fragments dels textos que ens toca comentar. Aquests formen part del debat recent sobre el moviment cartista del XIX anglès, que a priori tenia la reivindicació principal en la Carta del Poble, és a dir el sufragi universal masculí. Però tal com veurem és molt més que això. El que es tracta de veure, doncs, és com ha evolucionat la visió del cartisme des de la perspectiva marxista per fixar-nos en els seus problemes d’interpretació. Ja es bo de dir aquí, que el fet de mirar-se aquesta qüestió des de una única perspectiva, la marxista, comporta dificultats per culpa de idees prefixades.
Què és el cartisme? El text de Thompson ens alerta del perill de veure el moviment cartista només com un moviment polític que reclamava el vot, ja que l’assumpció d’ aquest suposava una nova forma d’estendre el “control social de la població obrera sobre les seves condicions de vida i de treball”. És a dir, que hi ha una percepció de l’ explotació econòmica. Aquesta cita ens serveix per veure una defensa de classe del segle XIX davant les crítiques que aquesta està rebent de historiadors com Stedman Jones, i contra-crtítiques com les de Neville Kirk, que protagonitzen una lluita dialèctica recentment. Però hem de diferenciar-los en el fet que Kirk es declaradament marxista, i creu que les relacions de producció (economia) és el que marca realment al cartisme; mentre que Stedman Jones és revisionista del marxisme de classe (influenciat per l’escola postmoderna), i creu que el cartisme es mou dins el llenguatge polític de la època, no parla d’un moviment social. Però el seu plantejament no sempre ha estat així, tal com veurem a continuació.
El text de John Foster (1975) relaciona els diversos nivells econòmics durant el XIX amb etapes de la consciència de classe. A les crisis dels anys 30’s i 40’s els hi afegeix aquets nivells de consciència. Però com a conseqüència dels canvis en el capitalisme britànic sorgeix l’aristocràcia obrera (terme que avui dia no s’accepta) i això provoca la fi del cartisme. La meva opinió és que Foster parteix de la teoria marxista prefixada en què unes experiències d’explotació (serien aquests anys de crisi) són experimentades i llavors es fan les construccions de interessos antagònics, lluita de classes i finalment la consciència de classe. Però aquesta encara esta en una fase immadura i per això considera que el cartisme entra en crisi. Stedman Jones, en una evolució intel·lectual que s’ ha de destacar, al 1975 ens parla en termes de classe i en factors econòmics de la “inevitabilitat del capitalisme”, i en canvi al 1982 ja ens diu que “la història del cartisme no es pot escriure correctament en termes de queixes socials i econòmiques” i ataca a consciència de classe immadura de Foster, ja que per ell és degut al caràcter moderat de l’Estat (mitjans dècada dels 40) el que provoca l’entrada en crisi del cartisme. Aquesta és la “deriva postmodernista” de Stedman Jones sobre la importància del llenguatge polític. Val la pena recordar que estem en uns anys en què el marxisme és desprestigiat, són els anys 80 en què hi ha moltes més perspectives teòriques si ho comparem amb els anys 60.
A tot això, què ens en diu Kirk? A grans trets, en contra de Stedman Jones considera que és un moviment de idees no sols polítiques sinó econòmiques de la opressió i el conflicte de classe (antagonismes econòmics). En tot cas, no nega el doble mecanisme: l’acció política per el dret a vot més l’explotació econòmica de classe. Per a fer això es centra molt en els discursos dels líders cartistes, fet que és aprofitat per Stedman Jones per recalcar el llenguatge com a únic vincle per entendre el cartisme. És interessant destacar que al text del 1994 Kirk ja fa servir el concepte de “llenguatge polític” i sobretot com la crisi del cartisme ve del fracàs en la batalla dialèctica per vèncer els liberals del lliure comerç. Aquí crec que Kirk vol imposar la visió marxista al problema, ja que també podríem pensar que el cartisme desenvolupes una teoria de l’explotació però no marxista.
Tot plegat, des del fet històric concret del cartisme, ens serveix per intentar fer una descripció de l’evolució marxista. Si ens mirem la teoria marxista de com les relacions de producció afecten a les representacions que ens fem del món, veiem com amb els textos que estem comentant hi ha una visió doble. Aquesta la podem simplificar en la de Stedman Jones en què aquestes representacions són el llenguatge polític dels cartises; i la visió de Kirk en què això demostra que tot ve de l’explotació econòmica. Però si ens centrem en aquest últim veiem que hi ha una evolució del marxisme “massa” rígid de les estructures i superestructures (i de la determinació de classe), ja que per Kirk actualment s’ha de analitzar també el llenguatge i tot dins un propi context històric, i no amb nocions predeterminades de classe (com fa Foster) De totes formes, el mateix Thompson ens apuntava que la lluita de classes és dinàmica i que no deriva d’una sola estructura econòmica, i ens reflexa una de les evolucions del marxisme cap al tema cultural.Per acabar, la meva opinió és que aquests problemes historiogràfics actuals ens demostren la necessitat d’un treball més enllà de una sola perspectiva marxista, materialista, i de la lluita de classes. L’explicació única del món, tal com ens advertien historiadors com Bloch, pot ser un perill.

No hay comentarios:

Publicar un comentario